Records

Records del passat et clamen, ja no rauen cendres del foc, són flames que bramen i l'optimista escèptic n'és el vent que ho crema tot. Vermell prematur, calor de mare, la pluja em cau el cim, però aquest és pur foc. No s'apaga. L'ànima immòbil tem en soledat, no pot fer un pas si la boira no minva sota un cel que esdevé fosc.

¿Són els meus ulls que no hi poden veure, o m'estic tornant boig...?

El frenesí dels batecs del cor governen les hores d'insomni i la seva insistència intermitent em mantenen despert. Entre somnis un savi desgavell em posa de peus a terra, la il·lusió em fa beneit, la reflexió realista: n'ets gamarús, és temps passat, temps que no tornarà, temps per... oblidar.

I així, potser, la pluja d'avui donarà brots verds demà. I els records? Records seran.