Cada nit que ens somio...

Cada nit que somio,
que els meus ulls et contemplen,
cada matí que et recordo,
i desperto trist.

I ara es tan sols enrecordarme...

I recorro els carrers, recorro els vells bars, i només puc trobarte,
al record del últim petò, en que em vas dir...

Res potser com abans, ni tans sols potser ara,
tot d'una això ha marxat,
per un camí equivocat...

Guardo la teva veu,
en el millor dels records perquè encara ets aquí,
tan com si dius que no...

I torno a sortir al carrer i sota la pluja em veig,
perdut sota el reflexe dels fanals,
begut, la pluja em guia per un camí estret,
segueixo caminan, i no espero trobarme...

Tenco els ulls i tot sembla un somni,
un laberint al meu cap,
un pasatemps que no em porta enlloc...

Em sento com un mariner,
no veig l'horitzó,
i en la meva ment s'escapen sentiments,
que fan que cada cosa que veig, em recordin a tu...