Ahora el viento es mi amigo y las nubes mis compañeras de camino. Los árboles que balancean sobre mi danzan al son más puro y fresco de un día sin fin.

Y para el resto, que son todos iguales, no habrá más pena ni tristeza.


Mas si habrá mi corazón galopando sin retorno por las tierras de mis tierras en la soledad de esta naturaleza sabia y bella.

1 comentario:

Anónimo dijo...

el teu cor és el més enorme q hom pot trobar sobre aquest món. i espero q cavalqui durant molt temps, amb retorn o sense, però al costat del meu.

i saps q et dic? q avui em ve de gust dir-te gràcies, per absolutament tot, per ser-hi sempre dels sempres, per ser-hi quan realment ho necessito i quan no, també. per estimar-me com tu saps i deixar-te estimar. per haver-me obert el cor des del primer dia q ens vam conèixer. i per tot i més. potser sona cursi tot això, però saps més bé q ningú, q t'ho dic de tot cor. em sap moltíssim greu no estar avui amb tu, sé del cert q m'ho hagués passat de putis i sé q ho fareu de collons. disfruta, per tu i per mi. i per últim, una altra cosa q em ve de gust dir-te és q t'estimo molt, moltíssim petit meu :)